divendres, 17 de març de 2017

Reina Amàlia: memòria d'una presó oblidada

La presó de Reina Amàlia i el patí de Corders, on es feien les execucions públiques


L'exposició "Amàlia: memòria d'una presó oblidada", produïda pel col·lectiu d’acció periodística SomAtents, vol rescatar la història de la presó de dones de Reina Amàlia (1839-1936), una sinistra instal·lació penitenciària que ha passat a la història com una de les més tètriques i inhumanes que ha tingut la ciutat.

Estava emplaçada entre la Ronda de Sant Pau i el carrer de la Reina Amàlia, a l'espai on avui s'obre la plaça de Josep Maria Folch i Torres i l'Institut Milà i Fontanals. Les restes han estat trobades en el subsòl de la plaça durant les obres que s'hi estan duent a terme (Meritxell M. Pauné, La Vanguardia). La presó es va instal.lar aprofitant l'edifici de l'antic convent de Sant Vicent de Paül, que s'havia construït el 1833. Només dos anys després, la desamortització i l'anticlericalisme popular fan fer fora els monjos i l'edifici va ser incendiat. Sobre les restes malmeses del convent, s'hi va condicionar la presó, coneguda popularment com Presó d'Amàlia, nom que prové del carrer del mateix nom dedicat a Maria Josefa Amàlia de Saxònia que fou la tercera esposa del rei d'Espanya Ferran VII. Una de les característiques de la presó era que acollia indistintament homes, dones, infants i ancians. Només a partir que es va obrir la presó Model al carrer d'Entença (1904) va quedar reservada exclusivament a dones i comença a ser coneguda també com la Presó Vella o la Galera, perquè allí s’hi obligava a fer treballs forçats en tèxtil i filatures. El 1936 la Generalitat republicana va enderrocar l’edifici i va traslladar la presó a les Corts, prop del recinte de la Maternitat. En aquells 32 anys no només hi entraven dones considerades delinqüents comunes, sinó que hi van tancar dones que manifestaven noves formes de viure la feminitat: sindicalistes, anarquistes, obreristes; dones que no vivien sota les convencions socials, familiars o religioses.




L'exposició s'inaugura el dia 17 de març, a les 18h, restarà oberta en el Casal de Barri Floch i Torres del carrer de la Reina Amàlia, 31, fins el 31 de març de 2017. El relat de la presó s'ha recuperat a través de testimonis directes i supervivents, així com d’un treball documental i fotogràfic que també inclou el resultat d’una sèrie d’activitats de visibilització i diàleg amb el veïnat del Raval, com són les sessions de Viquipèdia al Casal Josep Trueta i els tallers pedagògics i de perimetratge realitzats amb el curs de 2n d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals

dilluns, 13 de març de 2017

La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino




La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra, 2017), de Paco Villar (Barcelona, 1961), és la història del local més famós de la Barcelona dels anys vint i trenta. Ubicada al bell mig del Barri Xino primigeni, el que va desaparèixer amb l'enderroc de la caserna de les Drassanes i la fi de la Guerra Civil.

Avantguarda, cosmopolitisme i disbauxa. La Criolla, aquella «cova del vici», segons l'anomena Lluís Permanyer, va ser molt més que una gran festa. En ella es congregaven des dels millors transvestits de la ciutat (s'hi va arribar a celebrar un concurs memorable de Miss Barri Xino) fins la burgesia i la  intel·lectualitat catalanes i europees, passant per no pocs alts càrrecs militars, policies, polítics... Tots en igualtat de condicions, compartint pecats, misèries i alguns moments d'eufòria absoluta. Travessar la porta de La Criolla és travessar la porta daurada del Barri Xino.

Paco Villar, autor d'Historia y leyenda del Bario Chino (La Campana, 1996) i Barcelona ciutat de cafès (La Campana, 2009, i Viena, 2013) torna a aquell lloc que coneix millor que ningú: «La idea de tornar al Barri Xino em perseguia des de feia temps. Encara queden moltes coses per explicar i l'àlbum de signatures de La Criolla n'era la gran oportunitat». Aquest àlbum que esmenta és inèdit, el gran tresor dels propietaris de La Criolla. Tothom que passava pel local hi deixava la seva empremta: dibuixos, signatures, dedicatòries, petites cròniques de la nit... En definitiva, el retrat perfecte de La Criolla vista pels afortunats que hi van poder posar els peus.

dimarts, 7 de març de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



Dijous 16 de març, a les 19h, farem la presentació del meu nou llibre, Barcelona, ciutat de vestigis, editat per l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tindrà lloc a la Sala Ciutat de l'Ajuntament (carrer de la Ciutat, 2) i anirà a càrrec de l'antropòleg, escriptor i periodista Xavier Theros.

Hi esteu tots convidats!


Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història

La memòria de la ciutat de Barcelona se'ns revela en aquest llibre a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Benvinguts a aquest viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel".




Podeu trobar el llibre a les llibreries de La Central MUHBA, Raval i Mallorca, 237), a la Sala Ciutat i a la llibreria de la Diputació (Diagonal, 393).