dimarts, 13 de novembre de 2018

Les Rúbriques de Bruniquer



El dilluns 19 de novembre es presentarà el recurs digital Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona, sens dubte, un dels esdeveniments de l’any pel que fa a l’accés al coneixement de la història de Barcelona.

Les Rúbriques de Bruniquer és un gran corpus que recull disposicions, lleis, privilegis i acords emanats del Consell de Cent i de fets succeïts a Barcelona entre 1249 i 1713, amb més de 13.000 rúbriques ordenades per capítols temàtics. La seva edició a principis del segle XX l’ha convertit en una de les obres de referència cabdals en la història de Barcelona, una font d’imprescindible consulta per a tots els historiadors i aficionats a la història de Barcelona.

Aquest recurs digital permetrà la consulta oberta en línia dels més de 21.000 registres d’informació (notícies datades) que han estat extrets de l’obra original, i al qual s’incorporen una sèrie d’innovacions per fer-hi cerques i creuaments de dades fins ara mai realitzats. Es tracta, doncs, de l’accés a la cronologia de Barcelona més gran mai posada a l’abast de la ciutadania, amb informacions sobre urbanisme, economia, demografia, art, dret, política, etc.

Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona és un projecte de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’ICUB, coordinat per Marc Hernandez Güell (La Tempesta), i en el qual Barchinona.cat s’ha ocupat de la ideació, l’assessorament històric, la conceptualització temàtica i el buidatge de les Rúbriques.

La presentació pública tindrà lloc dilluns 19 de novembre, a les 18:30h, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, carrer de Santa Llúcia, 1.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Història de Barcelona. La ciutat vista pel cinema



Un curs més, el Centre Associat a la UNED de Barcelona confia en Barchinona.cat en la seva oferta de cursos sobre història de Barcelona.

Així, els propers 6, 8, 13 i 15 de novembre tindrà lloc el curs “Història de Barcelona. La ciutat vista pel cinema”, on Xavier Cazeneuve explicarà com Barcelona s’ha vist representada pel cinema i com el cinema pot ser útil per al coneixement de la història.

Després d’una sessió introductòria en què es plantejarà fins a quin punt el cinema és una font històrica i una eina de coneixement històric, s'abordaran les diverses mirades que sobre Barcelona (i la seva història) han projectat el cinema de ficció i el cinema documental, cadascun des dels seus propis posicionaments sobre com abordar i pretendre explicar la realitat.


Programa

Dimarts 6 de novembre, de 18 a 20h

- Introducció al cinema com a font històrica. Serveix el cinema per aprendre història?

Dijous 8 de novembre, de 18 a 20h

- Barcelona i la ficció cinematogràfica. Barcelona vista pel cinema: de la mirada històrica a la Barcelona disfressada.

Dimarts 13 de novembre, de 18 a 20h

- La Barcelona del No-Do. Com va ser presentada i representada Barcelona en el noticiari cinematogràfic oficial del franquisme i la Transició (1943-1981).

Dijous 15 de novembre, de 18 a 20h

- La Barcelona documental. Quins són els temes més tractats en el cinema documental sobre Barcelona i quina mirada pretesament objectiva projecten sobre la ciutat.


Lloc

UNED Barcelona
Avinguda Río de Janeiro, 56-58
Barcelona

divendres, 28 de setembre de 2018

Col·loquis 2018 "Relats de l'Arnau"



Dins del marc del projecte “Relats de l’Arnau” organitzem aquests col·loquis per obrir un espai de reflexió i debat al voltant de les memòries i imaginaris del Paral·lel, qüestionant estereotips, mitificacions, nostàlgies i/o demonitzacions.

Aquestes activitats seran un punt de trobada entre comunitats i persones que tenen en comú l'interès pel passat, present i futur del Paral·lel, i la relació amb els barris que l’envolten. Els col·loquis tindran com a punt de partida una sèrie d’interrogants que giraran al voltant d’un tema principal, una de les categories de l’arxiu virtual. També es faran servir materials de l’arxiu i fonts diverses per tal de dinamitzar-los. En aquest sentit, us convidem a portar i mostrar materials (fotografies, cartells, programes, diaris, objectes o el vostre relat) que serveixin tant per il·lustrar els col·loquis com per alimentar l'arxiu virtual que volem posar a l'abast de tothom.

Així doncs, aquestes trobades esdevindran un espai crític des d’on compartir i repensar els relats que anem recopilant, les categories que els van ordenant i les perspectives des d’on s’ha treballat aquest projecte comunitari de memòria. Volem que el discurs acadèmic i professional baixi al carrer i que des de la comunitat s'enriqueixi el discurs acadèmic, orientant-lo cap a altres realitats massa vegades menytingudes.




PROGRAMA

1r Col·loqui - ESCENA



Data: 2 d’octubre Lloc: Biblioteca Francesc Boix. Carrer Blai, 34 – Poble-sec
Hora:
18:30h Arribada de públic i ponents a la Barraqueta de l’Arnau
19:00h Col·loqui

Convidades:

Júlia Costa, escriptora i membre del Centre de Recerca i Història del Poble-sec.

Mercè Tatjer, historiadora i doctora en Geografia, especialitzada en història i geografia urbana.

Lluïsa Suárez, llicenciada en Història de l’Art i doctora en Teoria i Cultura Contemporània amb la tesi El cinema i la constitució d'un públic popular a Barcelona. El cas del Paral·lel.

Punts de partida:

• Per què es parla d’arts parateatrals o arts menors quan es fa referència al Paral·lel?
• Quines diferència trobem entre els espectacles del Paral·lel i a altres llocs de la ciutat?
Quina relació hi ha entre els espectacles i activitats que es feien a dins dels locals d’oci i els que es feien a peu de carrer? L’escena era a dins o fora dels teatres?
• En quina mesura els canvis polítics han determinat el tipus d’espectacles que es feien? Continuïtats i disrupcions.


2n Col·loqui - EVASIONS

Data: 30 d’octubre
Lloc: Ateneu del Raval. Carrer de Reina Amàlia, 3 – Raval
18:30h Arribada de públic i ponents a la Barraqueta de l’Arnau a la plaça Folch i Torres
19:00h Col·loqui a l'Ateneu del Raval

Convidats: 
Ferran Aisa, historiador, especialitzat en el Raval, el moviment obrer llibertari, la cultura popular i la renovació pedagògica, escriptor i poeta amb una extensa obra.

Carme Tierz, periodista, especialitzada en arts escèniques i autora del llibre Barcelona, ciutat de teatres.

Punts de partida:

La gent anava al Paral·lel com a forma d’evasió/vàlvula escapament, o també era un espai de compromís polític?
• Podríem parlar d’una cultura política pròpia del Paral·lel? Relacions amb el Raval/Poble-sec
• En quin sentit el mite/realitat del Barri Xino va condicionar la identitat del Paral·lel? I la seva imatge?
• Quins moviments polítics han tingut més presència al Paral·lel? Es tracta d’un reflex de moviments institucionalitzats o dissidents? Tot els moviments socials han passat pel Paral·lel?


3r Col·loqui - RUTINES

Data: 27 de novembre
Lloc: Espai Calàbria 66. Carrer Calàbria, 66 – Sant Antoni
Hora: 19:00h

Convidats: 
Josep Cunill, escriptor i filòsof, autor dels llibres Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel i Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel.

Elsa Plaza, doctora en Història de l'Art, escriptora, il·lustradora, pintora i especialista en teoria del feminisme, estètica, teoria de l'art, memòria, i és autora entre d'altres del llibre Desmontando el caso de La Vampira del Raval. Misoginia y clasismo en la Barcelona modernista.

Mercè Tatjer, historiadora i doctora en Geografia, especialitzada en història i geografia urbana.

Punts de partida:

• Què s’amaga darrere de la figura de la vedette?
• Quins oficis que tenien presència o relació amb el Paral·lel han desaparegut? Quins feien les dones?
El Paral·lel de dia i el de nit eren dos mons oposats? Quines relacions trobem?
• El Paral·lel com a punt de trobada i/o frontera entre els barris que l’envolten.


Propostes de preguntes comuns

* Què pot aportar un projecte des de la memòria a l’estudi de la història del Paral·lel? I què pot aportar a les comunitats que hi viuen?
* Quina és la relació del barri on ens trobem amb el Paral·lel? Què hi aporta, està obert o d’esquenes?
* Quin és el teu record o imaginari del Teatre Arnau? Hi hagis estat o no.
* Per què quan es parla del Paral·lel automàticament pensem en els anys 20?
* Quin àmbit/perspectiva penseu que no s’ha treballat o s’ha treballat poc sobre el Paral·lel.

diumenge, 16 de setembre de 2018

Barcelona, ciutat de setges




Comissariada per Concepció Isern i Esther Gassol, la Biblioteca de Catalunya acull l’exposició Barcelona, ciutat de setges, una mostra dels mapes que es guarden a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya sobre els diferents setges militars que ha patit la ciutat de Barcelona i la seva representació cartogràfica.

L’especial situació geogràfica de Catalunya, enmig de dos dels estats més importants d’Europa, a partir de la fi de l’Edat Mitjana, la va convertir sovint en camp de batalla. Barcelona, com a capital d’aquest país que ha lluitat de manera reiterada per mantenir les seves institucions, ha sofert l’embat d’aquests estats en funció de llurs canviants interessos geopolítics.

Les accions militars i, en especial, els setges que va patir Barcelona des de 1651 fins a 1823 van donar peu a una elevada producció de gravats i mapes que recullen aquests esdeveniments històrics. El setge més rellevant va ser el de 1714, que fou també l’últim gran setge fet a una ciutat europea, ja que les muralles d’origen medieval a partir d’aquell moment van deixar de garantir la protecció i defensa dels seus habitants a causa de la potència cada cop més forta de l’artilleria.


Biblioteca de Catalunya
Espai Zero

Del 13 de setembre al 15 d'0ctubre de 2018
De dilluns a divendres, de 9 a 20h
Dissabtes, de 9 a 14h
Entrada lliure

dimarts, 17 de juliol de 2018

Los Íberos al Camp de la Bota



L'any 1970 s'estrenava Topical Spanish, el primer i únic llargmetratge que va dirigir el fotògraf català Ramon Masats (1931). Autor del guió en companyia de l'humorista Chumy Chúmez, també és seu el curt La suerte de Mario Camus, els documentals Prado vivo i El que enseña (1965), i va realitzar per Televisión Española sèries tan populars com Conozca usted España, Los ríos, Raíces, Música en la España Medieval i Si las piedras hablaran.

Topical spanish va ser interpretada per Víctor Petit, Guillermina Motta, María Zaldívar, José Sazatornil i Jesús Seminario, i hi va participar la banda de pop rock Los Íberos (1966-1973), creada a Torremolinos i que ja havien participat a la pel·lícula Un, dos, tres al escondite inglés (1969), d'Iván Zuloeta.

Però si porten aquí la pel·lícula Topical spanish és perquè Toni Olivé, fundador amb el seu germà Dionís, Joan Navarro, Carles Collazos i Xavier Julià del mític grup del Poblenou Melodrama, ens ha redescobert que una de les escenes de la pel·lícula està gravada al barri del Camp de la Bota. Les imatges ens mostren el barri de barraques i els seus habitants, els pescadors recuperant les barques a la platja després d'un dia de pesca i el Castell de les Quatre Torres.

Us deixo el vídeo, però al blog Poplenou, del mateix Toni Olivé, hi trobareu més informació, no només sobre aquesta pel·lícula sino  sobre músics i música al Poblenou.


divendres, 8 de juny de 2018

Diumenges a Barcelona



Diumenges a Barcelona, editat per Comanegra, és un recull dels articles publicats per Xavier Theros precisament en l'edició dominical del diari Ara. Durant els darrers anys, el ritual de llegir el diari a la terrassa d'un bar davant d'un cafè va acompanyat de la lectura d'una crònica barcelonina que ens convida a allargar el matí portant-nos de la mà per carrers, paisatges o elements de la ciutat que no són els que contemplen els turistes, sinó que forment part de la Barcelona genuïna (la de qui l'habita) malgrat el desconeixement que sovint es té dels llocs que són fora de les rutes habituals.

No desvetllaré quins són aquests indrets que ens explica Theros: obris per on obris el llibre et trobes amb una agradable sorpresa. Només aprofitaré per congratular-me de la presència del llarg i magnífic article que va dedicar al Rec Comtal; un article escrit a peu seguint el curs d'aigua que des de fa més de 1.000 anys abasta d'aigua i història la ciutat de Barcelona.

Theros resumeix molt bé, en un dels paràgrafs del pròleg, les emocions que acompanyen l'autor en el passeig i l'escriptura i que transmet al lector en el llibre que serà presentat dimarts 12 de juny, a les 19h, a la Nau Comanegra del carrer del Consell de Cent, 159:

«Llibres i terrasses, sifó i vermut, esport i política, tot agafa un aire desmenjat i saberut, tacat pel rodolar carnal d’una oliva. Migdia és mort acabat el dinar, i les notícies es panseixen a mesura que passa la tarda. I el diumenge sembla que s’acabi abans d’acabar-se el dia. M’agrada pensar que les cròniques que segueixen aquestes línies han pogut portar un lector desprevingut on no tenia previst anar. La crònica com a bitàcola de viatge que assenyala el tresor, moltes vegades modest, però tresor a la fi. El detall que aspira a ser categoria, el paisatge que explica una història. Però també la gent amb qui comparteixo afició per la ciutat: historiadors entusiastes, cronistes de barri, fotògrafs que documenten la vida quotidiana, gent de la xarxa i de fora de la xarxa que m’han regalat les seves històries i opinions.»

dimecres, 30 de maig de 2018

La Casa de l'Ardiaca, 2000 anys d'història

Pati de la Casa de l'Ardiaca. Dibuix i aquarel·la, 1827
Adolphe Hedwige Alphonse Delamare
Museu Nacional d'Art de Catalunya


Presentació del llibre La Casa de l’Ardiaca de Barcelona. Dos mil anys d’història, escrit per Reinald González i Francesc Caballé, que tindrà lloc el proper dimarts 5 de juny, a les sis de la tarda, a l’Arxiu Històric de la Ciutat, carrer de Santa Llúcia, 1.


Una mica d'història

La Casa de l'Ardiaca està situada al número 1 del carrer de Santa Llúcia, davant per davant de la catedral de Barcelona i de la capella de Santa Llúcia. Era l'antiga residència dels ardiaques majors de la seu, càrrec que triava el bisbe, i tenien la funció d'administrar els béns i el patrimoni de la diòcesi, atendre els malalts i, amb l'augment de comunitats i la popularització del càrrec, educar els clergues, controlar, amb poder judicial, la disciplina eclesiàstica.


Dibuix de la façana de l'Ardiaca al carrer Santa Llúcia, de Jaume Serra Gibert, 1858


La Casa de l'Ardiaca es troba situada, des del segle XII, entre dues torres i sobre la muralla romana unides per un pont, i és visible des de l'avinguda de la Catedral des que van ser enderrocats, afectats pels bombardeigs de la Guerra Civil, els edificis d'habitatges del carrer de la Corríbia que conformaven la plaça Nova, juntament amb l'illa de cases que separava aquell carrer del carrer del Bou de la Plaça Nova, entre els anys 1941 i 1958.



Darrers enderrocs d'habitatges del carrer de la Corríbia i la plaça Nova,
que deixen al descobert la part posterior de la Casa de l'Ardiaca
i les torres i muralla romanes (AFB)


El vell edifici va ser transformat, durant el segle XV, per l'ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet de trets encara gòtics, amb alguns detalls renaixentistes. Al seu costat hi havia la Casa del Degà, que va ser modificada el 1420 en ampliar-se el pla de la Seu.

La història dels dos edificis és paral·lela des de 1870, en què van ser comprats per Josep Altimires, el qual n'encarregà la reforma a l'arquitecte Josep Garriga i Garriga. La reforma va comportar la unificació de les dues cases en un sol edifici. El 1919 va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona com a seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, i l'edifici va ser novament remodelat per l'arquitecte Josep Goday.

La història de l'Ardiaca no abasta només els anys de la seva existència, sinó que s'integra dins la història de la muralla romana i l'aqüeducte. Més enllà de la reconstrucció ideal de les dues arcades de l'aqüeducte que l'arquitecte Adolf Florensa va fer l'any 1958, dins l'Ardiaca se'n conserven restes tant de la canalització com de la muralla romana, com podeu veure a l'article sobre les Restes arqueològiques de l'aqüeducte de Barcino.



dimecres, 9 de maig de 2018

Horta, Sant Andreu i Sant Martí segons Pascual Madoz



El proper dimecres 16 de maig, a les 19h, El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada presenta "Horta, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals segons el Diccionario de Pascual Madoz".

El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50) de Pascual Madoz és una obra en 16 volums que aplega els coneixements geogràfics, socioestadístics i històrics de l'Estat espanyol i les colònies, seguint un rigorós ordre alfabètic i a partir d'una gran xarxa de corresponsals.

Lloc: Casal d'Entitats Mas Guinardó, plaça Salvador Riera, 2.

diumenge, 6 de maig de 2018

La Barcelona del NO-DO (1943-1981)



El proper dilluns 7 de maig de 2018, a les 19h, l'historiador Xavier Cazeneuve oferirà la xerrada La Barcelona del NO-DO (1943-1981), a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona, a la plaça del Rei.

Cazeneuve ens mostrarà la mirada que el règim franquista va oferir de la ciutat durant la postguerra i el tardofranquisme, a través dels documentals que es projectaven a les sales de cinema, amb el lema "El mundo entero al alcance de todos los españoles". A Bereshit parlem d'aquella Barcelona del NO-DO a l'article que trobareu en l'enllaç


El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales) era un noticiari setmanal d'exhibició obligatòria i amb caràcter exclusiu, que es projectava a tots els cinemes de l'Estat abans de la pel·lícula (o les pel·lícules, en el cas dels cinemes de barri).

Després d'una etapa prèvia durant la Guerra civil en la qual va dur el títol de Noticieros, la primera projecció amb el nom de No-Do es va efectuar el 4 de gener de 1943 i es va mantenir com a obligatori fins al gener de 1976. A partir d'aquesta data, es va exhibir de manera voluntària fins a 1981.




El NO-DO era de caràcter exclusiu: no es podien projectar altres noticiaris perquè d'aquesta manera es controlava que hi hagués una única realitat. Com deia la resolució de creació publicada en el BOE el 22 de desembre de 1942, "con el fin de mantener, con impulso propio y directriz adecuada, la información cinematográfica nacional".

La Dictadura va tenir molta cura de mantenir aquesta mirada única amagant qualsevol altra realitat, a vegades no mostrant-la, a vegades directament negant-la com ho feia amb la prostitució, la pobresa o el barraquisme, sense oblidar, és clar altres realitats culturals, o reduint-les a un caràcter folklòric. Ben aviat, l'octubre de 1939, es filmava Barcelona, ritmo de un día, dirigida per Antonio Román, a qui alguns recordaran per ser el director de Los últimos de Filipinas (1945). Mireu el documental a l'enllaç i hi veureu una Barcelona que no mostra el més mínim senyal d'haver acabat de patir una guerra i d'haver estat bombardejada.


L'arxiu històric del NO-DO, que custodia la Filmoteca Nacional de España, és tot digitalitzat i és consultable en línia a la web de la Filmoteca. 6.573 documents i 1.719 hores de contingut, que apleguen els noticiaris i els suplements "Revista Imágenes", "Imágenes del Deporte", "Documentales B/N" i "Documentales Color".

dimarts, 20 de març de 2018

El Port Franc i la fàbrica de Barcelona

Plànol de la Marina de Sants i l'Hospitalet, amb els límits de la Zona Franca (1926)


La Zona Franca, de ben segur, no és l'indret més visitat pels turistes que venen a la ciutat. Però la importància, especialment econòmica, que aquest sector ha tingut i té, tant per a Barcelona com per al conjunt del país, queda fora de dubte. En parlàvem a La Marina de Sants i Can Tunis.

Una mostra organitzada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), a la Casa Padellàs, dedica tota l'atenció al passat, present i futur de la Zona Franca, així com al seu impacte econòmic però també polític, urbanístic i ambiental.

L'exposició, que du per nom "El port franc i la fàbrica de Barcelona. Les edats de la Zona Franca", coincideix amb el centenari del naixement del Consorci per a la Instal·lació i Explotació del Dipòsit Franc de Barcelona, el que posteriorment va ser el Consorci de la Zona Franca. La idea amb la qual va néixer la Zona Franca, i d'aquí el seu nom, va ser la d'esdevenir un espai portuari de trànsit de mercaderies lliure d'aranzels. El projecte, però, no es va executar com a tal, i es transformà en una polaritat industrial transcendent per a la conurbació barcelonina i per a la història de Catalunya. L'exposició destaca, per exemple, la instal·lació a la Zona Franca de la gran indústria automobilística, però també com aquest indret va ser un focus destacat de la lluita antifranquista.

Diverses activitats paral·leles acompanyaran i complementaran la mostra. És el cas dels itineraris per la Zona Franca que tindran lloc els dies 21 d'abril i 19 de maig, o el debat "La Zona Franca: dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals", dels dies 15 i 22 de març, en aquest cas al MUHBA de la plaça del Rei. Així mateix, es duran a terme visites d'autor a l'exposició el 12 d'abril i el 3 i 26 de maig. La mostra estarà oberta al públic fins a l'1 de juliol.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del MUHBA.




diumenge, 4 de març de 2018

Sant Martí: som memòria


Del 7 de març al 25 d'abril de 2018, l'Espai Pere Calafell de Sant Martí (carrer d'Andrade, 184), que s'inaugura per a aquesta ocasió, presenta l'exposició "Som Memòria 2017", una exposició que recull material gràfic divers i fotografies cedides per les veïnes i veïns del districte de Sant Martí, que contribuiran a fer créixer l’Arxiu de Memòria Històrica de Sant Martí. Més d’un miler d’imatges amb un marcat arrelament al territori, fruit de la col·laboració de gairebé un centenar de persones i entitats dels barris de Sant Martí de Provençals, La Verneda i la Pau El Besòs i el Maresme.





dilluns, 26 de febrer de 2018

Història de Barcelona a través de la cartografia i la fotografia



La delegació de la UNED a Barcelona ofereix per a aquest any acadèmic 2017-2018 tres nous cursos sobre història de Barcelona, que aniran a càrrec de Barchinona.cat.

Durant el proper mes de març, es durà a terme el segon d’aquests cursos: Història de Barcelona a través de la cartografia i la fotografia, els dijous 1, 8, 15 i 22 de març, de 18 a 20h.

En aquest curs es vol explicar com Barcelona s’ha vist representada per dos mitjans gràfics d’expressió, molt diferents entre ells, però que ens ofereixen perspectives complementàries sobre la ciutat i com veure-la. En primer lloc, a través de la cartografia: l’evolució des de les primeres vistes fins els actuals mapes turístics; i en segon lloc, la fotografia, el més popular dels mitjans gràfics per saber com era la ciutat del passat.

Inscripció i informació en aquest enllaç.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba



Dilluns 12 de febrer, a les 19h, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a l'Espai Antoni Miró Peris, de la plaça Carme Monturiol, 10, del Clot-Camp de l'Arpa. Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologat per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.



dissabte, 27 de gener de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba




Dimarts 30 de gener, a les 19h, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a la Biblioteca Francesc Boix, del carrer d'en Blai, 34.

Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologar per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.